dilluns, 16 de juny de 2008

Amor de maig

Acabaven de fer l’amor i el carrer bullia. Es van tornar a besar davant de la llibreria Shakespeare and Co i cadascú va endinsar-se en un nou espai. Ell s’afegí a d’altres joves que corrien. Tot tornava a ésser nou. La policia, al final del carrer, no els deixava passar. Però ell ja pensava en el futur, i també en altres mirades. No sabia, però, que l’anonimat el vigilava. Sota la màscara dels odis fabricats, hi havia un home poruc que no gosava avançar. Ell, des de la seva llibertat va mirar-li els ulls o allò que més aviat eren dos ulls de mussol en la nit de les violències encara per inventar. Contra l’arma amb què l’amenaçava perquè reculés, ell exhibí el somrís burleta de l’estudiant feliç. Encara sentia al fons del cos la tendra fiblada d’aquells mugrons que l’havien amanyagat tota la nit. I l’olor de la pell, i la carícia. Els ulls li començaven a plorar a causa dels gasos lacrimògens o perquè el record es feia evident i s’esquitllaven, galtes avall, unes llàgrimes de felicitat.

Cap comentari: